Nascut a Barcelona el 12 de juliol de 1964, visc a Vilanova i la Geltrú des de 1969, quan s’hi va traslladar la meva família. Sóc, per tant, vilanoví.
Em sento orgullós d’haver estudiat a l’Escola Llebetx fins el 14 anys, on se’m desvetllà la consciència nacional i el sentit de pertinença a la comunitat.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, vaig ser el primer de la família en anar a la Universitat, com tants d’altres catalans.
Militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), des del 1982 fins el 1996. Allí vaig exercir de Secretari General ( 1989-1994) i President ( 1994-1996). Crec que la JNC va ser una escola de patriotes.
Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, des de 1983, sóc membre del seu Comitè Executiu Nacional. He estat President de la Mesa del seu Consell Nacional. Crec en la necessitat dels partits com a instruments per articular la participació política, però crec més encara en la necessitat de reformar-los.
He fet de regidor de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú (1987-1992), diputat al Parlament de Catalunya (1992-1995) i des del 1996 faig de diputat al Congrés, sempre sota les sigles de CiU.
Durant la IX legislatura he estat el portaveu del Grup Parlementari Català en els àmbits de treball, política social, immigració, pensions, cooperació internacional per al desenvolupament i canvi climàtic. A més, vaig ser membre de l’Assemblea Parlamentaria de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperacio a Europa (OSCE), amb la qual he fet d’observador internacional en processos electorals des del sBalcans fins a l’Asia Central.
Em sento especialment orgullós, al llarg d’aquests anys com a parlamentari, d’haver ajudat a posar fi al servei militar obligatori i haver assolit la compatibilitat de la pensió del sovi amb la pensió de viduïtat; haver garantit l’accés a la sanitat a les persones immigrades, haver impulsat un marc polític i legal per a promoure la responsabilitat social de les empreses, haver regulat la política de gestió del deute extern dels països empobrits, entre d’altres. A més a més he ajudat, en aquesta legislatura, a augmentar el percentatge de la base reguladora de la pensió de viudetat, a la incorporació del principi “complir o explicar” en matèria d’Inversió Socialment Responsable (SR) en els fons de pensions; també hem permés el treball autònom a temps parcial, i hem treballat en l’impuls d’un Pla de xoc per als Centres Especials de Treball que donen feina a les persones amb discapacitat
He votat a favor del matrimoni per a les persones del mateix sexe i de la nova legislació en matèria d’interrupció voluntària de l’embaràs.
Amb amics he participat del projecte de Dèria Editors i de L’Hora del Garraf.
I avui sóc membre dels patronats de la Fundació Cat Dem i de la Fundació Acsar i del Consell Assessor de la Fundació Catalana de l’Esplai, del Consell Assessor de l’Observatori del Tercer Sector i del Consell Assessor de la Fundació Formació i Treball, entre d’altres entitats socials. Participo també activament en el moviment de promoció de la responsabilitat social de les empreses, com a jurat de diversos premis.
Col·laboro en diversos mitjans de comunicació, entre d’altres: Tribuna.cat, Público i a la revista El Siglo.
Crec en la política i en la seva capacitat de millora de la societat. Per això hi soc!

















Bon dia Carles,
Es curiós, però malgrat no ser de CiU, em sento absolutament identificada amb la tasca que duus a terme i amb la teva trajectòria vital (bé caldria canviar Llebetx per Cossetània!).
Mai he fet manifestacions d’aquest tipus, però avui em dona per fer-les! Penso que ets el diputat que projecta més credibilitat, proximitat, honestedat, escolta activa, solidaritat, treball ben fet, resultats, creure en el que fas i embranzida en intentar canvis per millorar la societat on som.
Ara per ara, tot i no haver votat mai CiU (em sento més a l’esquerra, Unió per a mi és una rèmora…) no dubtaria si un segon a donar-te el meu vot si fossis candidat a la Presidència de la Generalitat. Ja en tens un, segur que molts més, ves-t’ho plantejant…
Una cordial abraçada
gràcies Lourdes! un petò