Ahir, en el marc d’un debat parlamentari arran d’un moció del PNV, ho vaig voler  tornar a posar de manifest.

I aquest diumenge a Barcelona serem molts els que voldrem acompanyar a les entitats socials en defensa del dret de les persones amb discapacitat al treball. I és que són les persones amb discapacitat les principals víctimes de la decisió del Govern espanyol de retallar en més de 1500 milions d’euros les polítiques d’ocupació.

Fa uns dies, i en el marc del Grup Repensar les Polítiques Socials, vinculat al Centre d’Estudis Jordi Pujol, convidarem a la prestigiosa Catedràtica de Sociologia, María Angeles Durán a reflexionar conjuntament sobre la necessitat de repensar les polítiques d’atenció a la dependència. La proposta de la Sra. Durán va anar més enllà i ens convida a repensar a fons la relació entre edat, vida activa i atenció a les persones més fràgils.

Aquest article l’he publicat a la Revista El Siglo. Podeu consultar-lo en PDF també al meu canal ISSUU.

No resol cap dels problemes de fons que afecten a la sostenibilitat del sistema de salut, ni permetrà al Govern de Catalunya gestionar millor i de manera més eficient els insuficients recursos que ha d’administrar per tal de garantir l’assistència sanitària de tots aquells que viuen i treballen ( o busquen feina, hem de dir ara) a Catalunya.

 El Reial Decret, on es concreta aquesta reforma, castiga de manera cruel a les persones amb discapacitat que veuren greument restringuit el seu accés al sistema de salut. Ho han posat de manifest les entitats que agrupen a tot el sector de la discapacitat. I és estupida amb el tractament que dona a les persones estrangeres que resideixen en situació irregular. Els estrangers acabaren, de complir-se la norma de l’Estat,  sent atesos o bé per la via d’urgència al sistema públic  o bé per  via convenis amb organitzacions humanitàries. Tot plegat més car per al contribuent i amb més problemes per a la salut publica per al risc de contagi de malalties infeccioses que comportarà tenir fora del sistema milers de persones.

Però sobretot, la reforma trenca amb el model que s’ha anat construint a Catalunya durant aquests trenta anys i ens retorna al model franquista d’atenció sanitària. De sobte, i en qüestió de dies, haurem passat d’un sistema que són titulars del dret a la protecció a la salut i a l’atenció sanitària tots els ciutadans a un sistema que només garanteix l’assistència a les persones assegurades, sent , a més a més, un òrgan estatal de la Seguretat Social i no pas l’administració de la Generalitat qui determini qui està assegurat.

La greu crisi que vivim no pot justificar de cap de les maneres un canvi tan radical, i alhora tan inútil, de model d’assistència sanitària. I menys fet per la via del decret llei.

Bloc d’en Pere Ibern

Nota del CERMI

Article de FM Alvaro

Fa uns dies hem registrat al Congrés dels Diputats una Proposició no de Llei en que instem al Govern espanyol a desenvolupar un projecte de llei per regular el sector dels serveis a la persona així com tot el que fa referència a la cura dels fills, suport escolar, feines de la llar, atenció a les persones malaltes i tota la gamma d’ajudes que requereixen les persones grans i les que es troben en situació de dependència lleu.

Amb aquesta iniciativa perseguim dos objectius:

1. Impulsar l’activitat laboral i econòmica del sector dins de l’economia formal.
2. Aprofitar el gran potencial de creació d’ocupació que té la prestació d’aquests serveis.

Per aconseguir-ho, apostem per un sistema de bonificacions a la Seguretat Social i desgravacions en l’IRPF.

Podeu consultar més informació sobre aquest sector al web de la Asociación de Empresas de Servicios de Atención a la Persona [enllaç], o sobre l’aplicació [enllaç] de la Llei Borloo a França, llei en què s’ha inspirat aquesta iniciativa que presentem a Madrid.

Us adjunto el text de la Proposició no de Llei registrada al Congrés:

“El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a elaborar, en el plazo de 4 meses, un Proyecto de Ley de regularización de empleo e impulso a la creación de nuevos puestos de trabajo en el sector de la prestación de Servicios a la Persona, es decir servicios referentes al cuidado de los hijos, al apoyo escolar, al cuidado del hogar, y la atención a la dependencia de carácter moderado.

Dicho Proyecto de Ley incorporará, entre otras, medidas destinadas a promover la regularización de empleo informal o irregular en el sector de los servicios de atención a la persona, a desincentivar la realización de estos mismos trabajos a través de la economía irregular y a configurar un potente sector de servicios laborales de atención a las personas. En este sentido, deberán:

a.     Regular un sistema integrado de cotización social bonificada y retenciones por IRPF liquidableconjuntamente al pago de las prestaciones por parte de las personas físicas o administraciones que lo contraten. Para ello, se emitirá un documento de pago (cheque) para que las cantidades entregadas en este formato sean utilizadas exclusivamente para este fin, a través de empresas homologadas para la prestación de estos servicios o a través de la contratación directa de personas físicas.

b.     Aplicar desgravaciones fiscales en el IRPF destinadas a quienes intervengan en la adquisición de los servicios a las personas, esto es, desgravaciones a la persona física que los adquiera para sí misma o para cualquier persona de su entorno familiar que lo precise.

c.      Admitir, como gastos fiscalmente deducibles de las empresas, aquellos que sean destinados a facilitar la prestación de servicios personales por parte de las empresas a sus empleados y familiares.

Aquest article l’he publicat a la Revista El Siglo. Podeu consultar-lo en PDF també al meu canal ISSUU.

Aquest n’és el resultat.