Ahir la majoria del PP, PSOE, amb el PSC inclòs, i UpyD tombaren la iniciativa que demanava el compliment d’aquests sentències. Fou tot plegat molt lamentable. Uns varen fer una lectura parcial i tendenciosa de les sentències, altres de manera vergonyant no foren capaços d’assumir els compromisos que havien expressat aquest divendres davant la Taula del Tercer Sector.

En tot cas, no renunciem a continuar defensant allò que la legalitat avui ens reconeix més que mai: que la part dels impostos que els catalans volen destinar a finalitats socials i ambientals ha de ser gestionat per les institucions del país.

Cal doncs que el Govern espanyol compleixi amb les sentències i que les subvencions del 0,7de l’IRPF per a finalitats socials siguin gestionades per la Generalitat.

Certament, en el conjunt de la despesa pública, els programes que financia aquesta línea de subvencions són modestos; i si ens ho mirem des de la perspectiva de l’espoli fiscal que pateix Catalunya també. Estem parlant, segons les darreres dades de la Taula del Tercer Sector Social i el Conseller Cleries, d’una recaptació per aquest concepte de 49 milions d’euros enfront d’un retorn en programes socials desenvolupats a Catalunya de 29 milions d’euros. Però aquests recursos són alhora fonamentals per articular la capacitat de resposta del Tercer Sector als formidables reptes als que ha de fer front la societat catalana en el seu conjunt, especialment en un temps en el que el risc de fractura social és obvi.

La raó, vistos els antecedents en la seriositat de l’Administració central en complir la legalitat en aquest àmbit, em conviden al pessimisme; d’altra banda, és cert que la tenacitat de la posició catalana, de les seves institucions i de la seva societat civil, em conviden a l’optimisme. Ens acabarem en sortint.

Sentència del Tribunal Suprem

Informació sobre el 0,7 de l’IRPF, elaborada per la Taula del Tercer Sector

Article publicat a Tribuna.cat. També el podeu llegir complet en format PDF al meu canal ISSUU.

Per altra ,estem davant d’un text que en la seva propera tramitació parlamentaria haurem de treballar molt a fons. Haurem d’escoltar  veus i sensibilitats per tal de millorar la reforma que el Govern espanyol promou.

Apuntem algunes primeres idees, sense voluntat de ser exhaustiu.

La reforma  manté , com no podia ser d’una altra manera,  el principi de causalitat tant en la durada del contracte laboral com en la seva extinció,  continua donant als jutges la capacitat de decidir en els litigis laborals i aposta pel diàleg entre representants dels treballadors i empresaris per a resoldre els conflictes que es deriven de la pròpia relació laboral. Es obvi que per als partidaris de la desregulació de les relacions laborals, la reforma aprovada serà motiu de frustració. Ja n’hem escoltat crítiques i n’escoltarem més.

Alhora, la reforma introdueix canvis molt rellevants en l’articulació de la negociació col.lectiva, amb una clara prioritat del conveni col.lectiu d’empresa, el facilitar el despenjament del conveni col.lectiu quan una empresa té problemes, el desbloqueig dels problemes derivats de la”congelació” dels convenis ( ultractivitat) i la  possibilitat de la modificació de les condicions de treball per tal d’ evitar acomiadaments. Sens dubte aquest és el paquet més significatiu de la reforma en termes de promoure un model de gestió de persones orientat a millorar la competitivitat i la productivitat del teixit econòmic i facilitar el manteniment dels llocs de treball per la via de la reducció de sou i/o hores de feina com alternativa a l’acomiadament. En aquest camps els acords entre representants dels treballadors i empresaris seran fonamentals. El no acord o bé implicarà la intervenció dels jutges de la jurisdicció social o d’un tercer que actuarà com àrbitre.

Són també rellevants els canvis introduïts en matèria de contractació i acomiadament: simplificació dels contractes indefinits, amb menor cost quan l’acomiadament és improcedent, clarificació de les causes d’acomiadament i nou contracte per a les petites empreses i els autònoms. Aquests canvis hauran de donar més confiança a les empreses per apostar per la contractació estable, davant de les pors de molts petits empresaris pels costos que es poden derivar d’acomiadar un treballador fix.

I finalment, hi trobem una millora substancial de la regulació del dret a la formació dels treballadors. Sembla un plantejament adequat vist el perfil formatiu d’un gran nombre de persones aturades.

Ara bé, que ningú es faci trampes al solitari: només el creixement econòmic ens portarà de nou a la creació d’ocupació. Però també és cert que unes millors regles del funcionament del mercat de treball ens ajudaran a crear més i millor ocupació quan el creixement arribi i ens haurien de fer més productius quan les coses van bé i amb menys facilitat de destruir llocs de treball quan les coses van malament.

En continuarem parlant aquests dies. I és que hi trobem a faltar algunes mesures claus ( pla de xoc per l’ocupació, millora de la protecció social dels treballadors a temps parcial, desenvolupament del denominat fons austríac amb les indemnitzacions de l’acomiadament, reducció de costos laborals per al manteniment de la feina als treballadors de més de 55 anys, reforçament de la negociació col.lectiva d’àmbit català,  més suport a la recol.locació de treballadors acomiadats,…) i hi existeixen retrocessos en la llibertat del Govern de la Generalitat per a dissenyar les seves pròpies polítiques en matèria de negociació col.lectiva, reciclatge i recol.locació de treballadors sense feina que s’hauran de corregir.

Resum de la reforma laboral

Quadre comparatiu de regulacions laborals

Article d’Esther Sànchez, secretaria d’ocupació de la Generalitat

Quan la dura crisi que estem patint posa en crisi el funcionament de l’ascensor social, el treball del professor Xavier Martínez Celorrio “Educació i mobilitat social a Catalunya”, editat per la Fundació Jaume Bofill, ens permet conèixer millor el funcionament i la dinàmica de la mobilitat social i quines podrien ser les polítiques claus que ens haurien de permetre recuperar el dinamisme social que han fet possible una societat meritocràtica com la catalana.

Entrevista a Xavier Martínez

En aquesta nova legislatura volem continuar amb la experiència d’explicar, a través de vídeos, quines són les propostes de CiU al Congrés de Diputats. Cada mes penjarem un vídeo sobre alguna de les matèries que hem presentat a Madrid.

Hem volgut gravar el primer d’aquesta legislatura en un dels centres més innovadors del país, en matèria d’acolliment per a les famílies amb nens malalts de càncer. Estem parlant de La Casa dels Xuklis, un projecte de la Fundació Privada de Nenes i Nens amb Càncer, i impulsada per l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncòlegs de Catalunya.

Us recomanem la visita al seu web www.lacasadelsxuklis.org i dues més relacionades amb la innovació social i fundraising: la de la Asociación Española de Fundraising http://www.aefundraising.org/ i el web de Ricard Valls: http://ricardvalls.blogspot.com/

Des de fa unes setmanes estem treballant en la reforma de la llei de mecenatge [enllaç] tal com vam explicar al programa electoral, i on hi proposarem, entre d’altres, les principals mesures:

− Incrementar les deduccions de les persones físiques del 25% al 65% i de les persones jurídiques del 35% al 55%.

− A més, els primers 150 € donats a una fundació o associació beneficiària de la llei, seran deduïbles en un 100% de l’IRPF.

− Flexibilitzar l’aplicació de l’IVA a les entitats sense finalitats lucratives que estan exemptes, a fi que aquest règim fiscal realment les afavoreixi.

− Impulsar un augment de la capacitat de decisió de la Generalitat (i altres CCAA) per determinar quines activitats han de ser beneficiàries de mecenatge a Catalunya, així com per valorar aquells béns donats a la Generalitat o a una administració local o a una entitat catalana.

− Impulsar el mecenatge a traves de l’Endowment, és a dir, constitució de fons indisponibles dels quals les entitats beneficiàries només en poden utilitzar els rendiments.

− Reformar els mecanismes per a l’atorgament de la declaració d’utilitat pública a les associacions que ho sol·licitin.

- Incorporar el voluntariat “probono” com a activitat deduïble.

Aquest article l’he publicat a la Revista El Siglo. Podeu consultar-lo en PDF també al meu canal ISSUU.

Repensar el mercat de treball from Fundació Jordi Pujol on Vimeo.

Aquesta mateixa setmana el Grup Repensar les Polítiques Socials i el Centre d’Estudis Jordi Pujol hem celebrat una nova de sessió de treball que aquesta vegada ha girat al voltant dels canvis necessaris en la regulació del mercat laboral i en les polítiques d’ocupació.

Hem comptat amb dues sòlides intervencions de n’Esther Sànchez, Secretaria d’Ocupació i Relacions Laborals del Govern i del Catedràtic del Dret del Treball d’ESADE, en Salvador del Rey. Fou una sessió útil i inspiradora. Properament en farem difusió de les seves intervencions.

De moment, us deixem aquest vídeo, com a síntesi.

Queden pendents, però, algunes qüestions fonamentals. Les formules de contractació, el cost de l’acomiadament i culminar la reforma de les polítiques de recol.locació i reciclatge dels treballadors sense feina en són les principals i són, sens dubte, claus.

Apunto, molt breument, tres idees:

1-necessitem simplificar les formules contractuals existents,sens dubte, però el denominat “contracte únic”, tal i com l’han formulat alguns economistes és un pur exercici academic que no està contrastat amb la realitat i les necessitats  de les empreses. Té sentit, això sí, per exemple, considerar com a contracte indefinit ordinari aquell que va introduir la reforma laboral de 1997. I segurament també descausalitzar la contractació temporal.

2- Cal contemplar un mecanisme de finançament dels acomiadaments que no ofegui a les micro empreses i a les pimes; el denominat model austriac continua essent un bon model. I és clar, necessitem més previsibilitat i seguretat jurídica davant la procedència o improcedència d’un acomiadament.

3- Necessitem invertir més i millor en la recol.lació i reciclatge dels treballadors aturats. Els mercats de treball europeus més flexibles són també aquells que tenen millors polítiques de recol.lació de persones sense feina. I aquest enfocament necessita també una clara i inequívoca vinculació entre la percepció de la prestació de l’atur i les obligacions de formació i acceptació de nova feina de les persones aturades.

Finalment, és obvi que a curt termini cap d’aquestes mesures tindrà un impacte significatiu en la generació d’ocupació. Es necessita temps i sobretot, creixement econòmic i funcionament adequat del sistema de financer, però també que la reforma del mercat de treball vagi acompanyada d’en Pla de Xoc per a l’Ocupació, especialment pensat per a la gent jove, amb un contracte contra la crisi, com fou el contracte de llançament de nova activitat el 1994 i incentius potents a la creació de llocs de treball, amb una reducció dels costos fiscals de la nova ocupació.

Més encertat és encara haver començat amb un jove de Badalona, Umair Dar.  Coneixem a Umair des de fa un cert temps. Fa uns mesos fou reconegut per la Fundació Esplai per la seva tasca en l’àmbit del voluntariat. Umair és, sens dubte, la millor expressió  del país que volem.

Joves amb IVA: Umair Dar from Fundació Jordi Pujol on Vimeo.

1. El Gobierno adoptará las medidas reglamentarias oportunas para que la cuantía de la pensión de viudedad equivalga al resultado de aplicar, sobre la respectiva base reguladora, el 60 por ciento, cuando en la persona beneficiaria concurran los siguientes requisitos:

a) Tener una edad igual o superior a 65 años.

b) No tener derecho a otra pensión pública.

c) No percibir ingresos por la realización de trabajo por cuenta ajena o por cuenta propia.

d) Que los rendimientos o rentas percibidos, diferentes de los arriba señalados, no superen, en cómputo anual, el límite de ingresos que esté establecido en cada momento para ser beneficiario de la pensión mínima de viudedad.

Les previsions de l’anterior Govern
eren que aquesta mesura afectés a unes 350.000 vídues de tot l’Estat.