Poc a poc es va aclarint el panorama de la reforma laboral. Fa uns dies els sindicats majoritaris i les organitzacions empresarials tancaven acords en matèria de solució extrajudicial de conflictes, formació professional per a l’ocupació, mútues d’accident de treball i racionalització de festius, entre d’altres i ara estan a punt de tancar un acord en matèria de negociació col.lectiva. A l’espera de conèixer els detalls d’aquest acord, que els representants d’empresaris i treballadors siguin capaços de dinamitzar la negociació col.lectiva, acostant-la a la realitat de les empreses petites i mitjanes i introduint més capacitat d’adaptació de les condicions de treball al cicle econòmic és una bona noticia. Necessitem un funcionament del sistema de relacions laborals més sa del que tenim en l’actualitat i que permeti que els ajustaments en temps de crisi a les empreses es produeixin més per la via de salaris i hores de treball que no tant per la destrucció de l’ocupació.
Queden pendents, però, algunes qüestions fonamentals. Les formules de contractació, el cost de l’acomiadament i culminar la reforma de les polítiques de recol.locació i reciclatge dels treballadors sense feina en són les principals i són, sens dubte, claus.
Apunto, molt breument, tres idees:
1-necessitem simplificar les formules contractuals existents,sens dubte, però el denominat “contracte únic”, tal i com l’han formulat alguns economistes és un pur exercici academic que no està contrastat amb la realitat i les necessitats de les empreses. Té sentit, això sí, per exemple, considerar com a contracte indefinit ordinari aquell que va introduir la reforma laboral de 1997. I segurament també descausalitzar la contractació temporal.
2- Cal contemplar un mecanisme de finançament dels acomiadaments que no ofegui a les micro empreses i a les pimes; el denominat model austriac continua essent un bon model. I és clar, necessitem més previsibilitat i seguretat jurídica davant la procedència o improcedència d’un acomiadament.
3- Necessitem invertir més i millor en la recol.lació i reciclatge dels treballadors aturats. Els mercats de treball europeus més flexibles són també aquells que tenen millors polítiques de recol.lació de persones sense feina. I aquest enfocament necessita també una clara i inequívoca vinculació entre la percepció de la prestació de l’atur i les obligacions de formació i acceptació de nova feina de les persones aturades.
Finalment, és obvi que a curt termini cap d’aquestes mesures tindrà un impacte significatiu en la generació d’ocupació. Es necessita temps i sobretot, creixement econòmic i funcionament adequat del sistema de financer, però també que la reforma del mercat de treball vagi acompanyada d’en Pla de Xoc per a l’Ocupació, especialment pensat per a la gent jove, amb un contracte contra la crisi, com fou el contracte de llançament de nova activitat el 1994 i incentius potents a la creació de llocs de treball, amb una reducció dels costos fiscals de la nova ocupació.
